Beatriz Lorca Vegas

Espacio Personal

Pràctica 2: Interacció i Objecte

PARC SALUDABLE CAMPRODON

Redisseny de la senyalística del parc saludable. En concret s’ha digitalitzat convertint-la en accessible i funcional per a tota mena de persona gràcies a la interacció que l’usuari té amb la pantalla tàctil. La interfície és molt intuïtiva i visual, d’aquesta manera capta l’atenció i la fa atractiva. La mida dels diferents botons que van apareixent, estan basades en la mesura estàndard d’una mà adulta que és de 162 mm. Finalment, el vídeo ajudarà a fer que la persona que vulgui practicar l’exercici, el faci de la manera correcta.

 

Pràctica 2: Interacció i Objecte

En el parc de salut amb el qual he estat treballant al llarg d’aquest semestre, no consta de cap dispositiu electrònic. Tot i això, s’hi troba una senyalística que sí que és cert que molta gent es para a llegir-la, ja que es tracta d’uns panells de fusta d’una dimensió una mica gran.

Dimensions: 30 x 15 cm
Materials: Fusta. El text està gravat amb làser i la placa de fusta està collat a l’estructura principal.
Principals funcions: Informar a l’usuari quant de temps és l’usual en dur a terme l’exercici i el perquè dels seus beneficis per la salut d’ell.
Il·luminació: No en té. Per tant, quan no toca el sol, costa de llegir l’explicació.

Pel que respecta a quines dimensions del cos són rellevants per l’ús del dispositiu, seria principalment l’alçada de l’usuari, ja que s’hauria de col·locar a una mesura en la qual la majoria ho veiessin bé. Actualment, en depèn de quina estructura es vagi a fer servir, les explicacions estan a una altura molt baixa, a 45 cm respecte el terra, la qual cosa fa que l’usuari s’hagi d’ajupir si vol aconseguir veure el que posa.

Problemes:
– El material al ser de fusta, es deteriora amb el pas del temps i es floreix, fent que part del text quedi illegible.
– L’alçada d’algunes senyalètiques queden molt arran del terra, i en depèn de quines edats pot ser difícil de fer que s’ho llegeixin.
– Tot i que les seves cantonades són arrodonides, es tracta d’una placa de fusta que sobresurt bastant, i, per tant, a vegades si no calcules bé, et pots donar algun cop.
– Com estan florides algunes plaques de fusta, és poc atractiu per l’usuari i pot arribar a fer que aquest no s’ho llegeixi abans de fer l’exercici.
– Grandària de la lletra i il·lustracions molt petita.

El principal objectiu a solucionar en aquesta pràctica és la de poder «modernitzar» la senyalística que explica el funcionament de les estructures per a fer esport, creant un dispositiu que sigui molt intuïtiu aplicant aspectes del disseny universal per tal que el puguin fer servir el màxim de persones possibles d’una manera còmode i senzilla.

 

PAC1: Disseny Universal

Hola a tothom!

Per l’elaboració d’aquesta activitat he escollit com a espai: La cuina del pis compartit on estic vivint de dilluns a divendres. És un lloc en el qual hi passo molt de temps, ja que m’agrada molt cuinar i preparar noves receptes, i a la vegada, m’he de preparar cada dia els tuppers del dinar per emportar-me’ls a la feina. Per mi cuinar significa un moment de desconnexió on puc deixar volar la meva imaginació sense haver de pensar en res més.

En el pis som un total de 4 persones i la cuina queda petita, sobretot és força difícil dur a terme qualsevol mena de tasca amb més gent, ja que l’espai a compartir és reduït i ens hem de coordinar molt bé per no fer-nos nosa. Però no sempre és així.

És un espai molt concorregut en el pis, perquè al final de la cuina, hi ha el pati de llum amb la rentadora. Els principals inconvenients sorgeixen quan s’obre la nevera, es vol obrir el rentaplats, o quan s’està cuinant tranquil·lament i algú vol passar amb el cubell de la roba bruta. En conclusió, la cuina no seria un bon exemple d’un disseny centrat per a les persones, per això he pensat que seria bona idea analitzar-lo i poder buscar solucions per intentar que pugui ser funcional per a tothom.